Back هرمان كوهن Arabic هرمان كوهن ARZ هرمان کوهن AZB Герман Коген Byelorussian Hermann Cohen Czech Hermann Cohen Danish Hermann Cohen German Hermann Cohen English Hermann Cohen Esperanto Hermann Cohen Spanish
.jpg) Hermann Cohen, litografia per Carl Doerbecker | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juliol 1842  Coswig (Anhalt) (Alemanya) |
| Mort | 4 abril 1918 (75 anys) Berlín (Alemanya) |
| Sepultura | Cementiri Weissensee |
| Formació | Jewish Theological Seminary of Breslau (en)  Universitat de Halle Universitat Frederic Guillem de Berlín Universitat de Marburg |
| Director de tesi | Friedrich Adolf Trendelenburg i Friedrich-Albert Lange |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia, gnoseologia, epistemologia, metafísica, ètica, methodics (en) , estètica i estudis judaics |
| Lloc de treball | Marburg |
| Ocupació | filòsof, acadèmic, professor d'universitat |
| Període | Filosofia del segle XIX i filosofia contemporània |
| Ocupador | Universitat de Marburg Acadèmia per a la Ciència del Judaisme |
| Moviment | Marburg School (en) i filosofia occidental |
| Alumnes | Borís Pasternak, Joseph B. Soloveitchik, Franz Rosenzweig i Paul Natorp |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Nicolai Hartmann, Albert Görland i Ernst Cassirer |
| Família | |
| Cònjuge | Martha Cohen |
  | |
Hermann Cohen (Koswig, 4 de juliol de 1842 - Berlín, 4 d'abril de 1918) va ser un filòsof alemany jueu, fundador, entre altres, de la neokantiana Escola de Marburg. Nascut a Koswig, va estudiar a les universitats de Breslau (actual Wroclaw, Polònia) i Berlín, i es va graduar a Trobi el 1865. Va exercir com a docent a Marburg des de 1876 fins a 1912.
És cèlebre pels seus comentaris sobre Immanuel Kant, especialment la seva Teoria kantiana de l'experiència (Kants Theorie der Erfahrung, 1871). Altres obres conegudes són La lògica del coneixement pur (1902), Sistema de filosofia (1902-1906) i El concepte de religió en una filosofia sistemàtica (1915).
El refinament de l'anàlisi lògica que Cohen va realitzar del mètode transcendental kantià va influir que fos rebut amb escepticisme i amb admiració ensems. Pensava Cohen que l'idealisme ètic kantià i la teologia jueva eren una mateixa doctrina però va subratllar que les creences religioses personals havien de restar fora de l'àmbit reflexiu de la filosofia.[1]
- ↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 46 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.